Paremiologia catalana comparada digital

Brull, brull, bufarull, una brossa tinc a l'ull; si és del diable, no la vull; si és de la Verge Maria, si que la vull, brull, brull

2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1930.

Brull, brull, / bufarull, / una brossa / tinc a l'ull; / si és el diable, / no la vull; / si és de la Verge Maria, / sñi que la vull, / brull, brull

1 font, 1930.
Si entra una brossa dintre l'ull, entre altres fórmules per fer-la sortir, hi ha la següent oració, que respon a la creença que pot ésser d'origen infernal i portada pel vent que menava el diable. El vent arremolinat que alça gran polsaguera i enterboleix l'espai, és anomenat bufarut, i es diu que porta el dimoni embolicat... (segueix a l'original).

Brull, brull, bufarull, una brossa tinc a l'ull; si és del diable, no la vull; si és de la Verge Maria, si que la vull, brull, brull

1 font, 2007.
A Catalunya hi ha la superstició que dins dels remolins de pols s'hi amaga el dimoni, Si entra alguna partícula als ulls existeix una fórmula per espantar el diable.
Lloc: Catalunya.