So produït d'un animal/cosa mou voleçment.
Lloc: Illes Balears.
Brum!
2 recurrències. Primera citació: 1991.
Brum
2 fonts, 1991.
Interj. Onomatopeia del soroll sord que fa el vent quan brumeix, un tro, el motor d'un cotxe o d'una moto, especialment quan és accelerat, etc. | m. Brunzit.
Així Julià voltava el brocal fent brum brrum amb la moto… […] (Joan F. Mira, «Els treballs perduts», 1989).