Paremiologia catalana comparada digital

Buf!

2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Buf

1 font, 2002.
Interj. i m. Onomatopeia del soroll que es fa en bufar i en esbufegar de cansament. | m. Vent que es produeix bufant. El mot derivat «bufar» és present també en les llengües romàniques veïnes.
—Buf! —diuen tots els nens i nenes de la classe— quin nen més pesat! (Núria Albó, «Mixet», 1984).

Buf!

1 font, 1926.
Interj. usada en oposició a 'xuf', per expressar dues coses contràries.
Si responia, sols digués buf, havia xuf, Spill 3035.