Busil·lis

Dificultat, inicialment, en la interpretació d'un text, però posteriorment extensiva a l'execució d'un afer qualsevol. La tradició en transmet l'origen amb diferents variants, coincidint, però, en la incorrecta separació que un estudiant va fer del sintagma llatí 'in diebus illis', freqüent en la narració evangèlica, entenent 'in die' (o 'indie', segons altres) seguit de busilis, paraula que no aconseguia trobar, evidentment, en el diccionari llatí.

Equivalent en llatí: In diebus illis.

Punt crucial d'alguna cosa, qüestió o dificultat. Del ll. 'in diebus illis', 'en aquells dies', locució molt freqüent a les narracions evangèliques, que, a causa d'una mala separació ' in die busillis' i resultant inintel·ligible, passa a prendre el significat esmentat.

Confusión. Sin duda procede del encabezamiento de las perícopes evangélicas litúrgicas («In diebus illis...».