Busil·lis

Dificultat, inicialment, en la interpretació d'un text, però posteriorment extensiva a l'execució d'un afer qualsevol. La tradició en transmet l'origen amb diferents variants, coincidint, però, en la incorrecta separació que un estudiant va fer del sintagma llatí 'in diebus illis', freqüent en la narració evangèlica, entenent 'in die' (o 'indie', segons altres) seguit de busilis, paraula que no aconseguia trobar, evidentment, en el diccionari llatí.

Equivalent en llatí: In diebus illis.

M. Punt principal, més interessant o més difícil d'una qüestió. De la darrera part de la locució «in diebus illis», 'en aquells dies', freqüent en el text llatí dels evangelis. Diuen que un estudiant havia de traduir aquella locució, la qual estava escrita «in die-» al final d'una pàgina i «bus illis» al començament de la pàgina següent; l'estudiant traduïa «in die» per 'de l'Índia', però no sabia continuar la traducció, fins que girà plana i descobrí el «bus illis» (DCVB).

Trobar la solució d'un problema. Busilis: punt en què estriba la dificultad d'una cosa.

Lloc: Girona.

Font: Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana.

Trobar la solució (d'un problema).

Sinònim: Treure l'entrellat.

Equivalent en castellà: Dar en el busilis.

Punt crucial d'alguna cosa, qüestió o dificultat. Del ll. 'in diebus illis', 'en aquells dies', locució molt freqüent a les narracions evangèliques, que, a causa d'una mala separació ' in die busillis' i resultant inintel·ligible, passa a prendre el significat esmentat.

Confusión. Sin duda procede del encabezamiento de las perícopes evangélicas litúrgicas («In diebus illis…».