Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1146. Editorial Selecta-Catalonia.
Càstig irritat, càstig propassat
4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1936.
Càstig irritat, càstig propassat
3 fonts, 1936.
Vol dir que'l càstig que dóna la persona quan està irritada o en crisi d'apassionament d'aversió, sol ser injust i excessiu.
Sinònim: No castíes con és irat.
Lloc: Comarca de Tortosa.