Paremiologia catalana comparada digital

—Ca! —Gos!

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

—Ca! —Gos!

2 fonts, 1926.
La coincidència fonètica d'aquesta interjecció amb el substantiu 'ca' (art. 1) ha donat origen a alguns jocs de paraules: quan algú exclama '¡ca!' per manifestar incredulitat, el seu interlocutor li replica: '¡gos!'
¿De què s'ha mort?—D'anyorament.—¡Ca!—¡Goç! ¡Vès sinó!, M. Rocamora (Catalana, ii, 160).
Lloc: Cat.

—Ca! —Un ca és un gos!

1 font, 1926.
La coincidència fonètica d'aquesta interjecció amb el substantiu 'ca' (art. 1) ha donat origen a alguns jocs de paraules: quan algú exclama '¡ca!' per manifestar incredulitat, el seu interlocutor li replica: '¡Un ca és un gos!'
Lloc: Val.