Paremiologia catalana comparada digital

Caçadots

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1997.

Caçadots

2 fonts, 1997.
Persona que busca casar-se amb algú que tingui un bon dot o una bona posició econòmica.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Caçadots m. o f.», p. 70. Edicions 62.
Es diu a (d')una persona que busca algú que tingui diners per tal de casar-s'hi.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 46. Editorial Trabucaire.

Esser un caçadots

1 font, 2012.
De: Figuera Tomás, Pere Antoni.
Lloc: Mallorca.
Font: Diccionari mallorquí-castellá, de 1840.
Mir de la Fuente, Tomás (2012): Los refranes jurídicos castellanos y mallorquines «II. Sobre los refranes jurídicos castellanos y mallorquines. 3. b) 1) Refranes y dichos», p. 69. AJL.