Paremiologia catalana comparada digital

Callar en sec

De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/11/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Les noies, que fins ara havien estat rient i bromejant, callen en sec.
Macip, Salvador (2007): El rei del món «Déu. Vint-i-tres», p. 179. Columna Edicions.
Callen en sec quan entro.
Macip, Salvador (2007): El rei del món «Home. Set», p. 55. Columna Edicions.
Tothom, a la taula, va callar en sec.
Lloc: Mequinensa.
Moncada i Estruga, Jesús (1981): Històries de la mà esquerra «La lluna, la pruna», p. 74. Edicions de la Magrana.
El pare callà en sec, i em mirà amb estupor com si hagués anunciat que anava a fer-me torero o ballarí de ballet.
Simó, Isabel-Clara (1990): Els ulls de Clídice «Capítol 4», p. 104. L'Avui / El Punt Avui.