Paremiologia catalana comparada digital

Cantar l'al·leluia

5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.

Cantar (o tocar) aleluia

1 font, 1926.
Per expressar la satisfacció d'haver sortit d'un perill o molèstia.
Si surt d'aquesta malaltia, ja podrà cantar alegria.
Lloc: Barc., Empordà, Llofriu.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Aleluia Loc. a)», p. 471. Editorial Moll.

Cantar aleluya

1 font, 2004.
Expressa la satisfacció d'haver sortit d'un perill.
Si surt d'aquesta malaltia, ja podrà cantar aleluya.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Dites, comparances, exclamacions populars, locucions i frases fetes. C», p. 75. Arxiu Municipal de Palafrugell.

Cantar l'al·leluia

1 font, 2021.
Satisfacció per haver sortit d'un perill.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.2. Sants - Misses i processons». Blogger.
Satisfacció per haver sortit d'un perill.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «9. El cantar en les parèmies: cantar - joglars - trobadors». Blogger.

Cantar o tocar al·leluia

1 font, 2008.
Estar molt content i demostrar-ho.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «2. Arts i oficis. 2.1. Balls i música. Dites», p. 57. Editorial Moll.