Beneit -beneita, beneitot -a.
Lloc: Alt Urgell.
Cap de cony
21 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1996.
Cap de cony
11 fonts, 1997.
Fa referència a un individu calent sexualment parlant.
Un reguitzell d'expressions despectives, doncs, a les quals podríem afegir…
Estúpid, beneit. [Cf fet a la moda].
Pro encara no te n'has adonat que és un cap de cony?
Sinònim: Cara de cony.
Lloc: Constantí.
Sac de renecs.
O, per burxar-los encara més, els endinyaria: Caps de cony, aneu a fregir espàrrecs!
Sinònim: Veg. Cap buit.
Sinònim: V. Cony.
Ruc, poca solta.
Lloc: Bellvís.
Desgraciat, imbècil.
Lloc: Maials (Segrià).
Sinònim: Cara de cony | Cony.
Ser un cap de cony
4 fonts, 2007.
Ser desassenyat. Capsigrany.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Expressió que s'usa com a insult per referir-se a algú socialment malapte, poca-solta, maleducat, que fa bestieses.
No t'encaparris més pel que t'ha dit perquè és un cap de cony | Au calla, cap de cony!
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Sinònim: Ser una ànima de càntir (o un aturat, o un babau, o un badabadoc, o un cançoner, o un estaquirot, o un mastegatatxes, o un pixafreda, o un romancer, o una bleda assolellada, o una fleuma) | Ser un sopes.
Sinònim: V. Ser un ànima de càntir.
Capdecony
2 fonts, 2014.
Insults.
Tanoca, babau.
No siguis capdecony és una expressió molt garriguenca.
Cap de cony!
1 font, 2020.
Insults.
Cap-de-cony!
1 font, 2024.
Insult.
Lloc: Lleida.
Ésser un cap de cony
1 font, 1996.
No tenir discerniment.
Sinònim: Veg. Ésser un cap de carbassa.