M. Home infeliç.
Dos malandandos carregats de vanitat, Vilanova Obres, iv, 225.
Malandando
20 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1917.
Malandando
7 fonts, 1917.
Paraula castellanitzada que significava mal arreglat, mal vestit etc.
No surtis al carrer d'aquesta manera que vas molt «malandando».
Sinònim: Mal andando.
Lloc: Ogassa (Ripollès).
De: Puig i Bosch, Ramon.
Ansia, tu malandando.
Font: E. Vilanova, vol VI, p9.
Al diccionari d'Alcover-Moll és definit com segueix: «Home infeliç». A propòsit de «malandando», direm que, a pesar de la seva aparença castellana, deu ser un mot de creació catalana, perquè no figura ni al «Diccionario de la Real Academia Española de la Lengua» ni al de María Moliner; en canvi sí que figura al d'Alcover-Moll.
Lloc: Vic (Osona).
Mala peça.
Home infeliç.
Una de les meves àvies ho deia sempre carinyosament quan una criatura (noi) en feia alguna: trencava un vidre amb un xut de pilota o causava una explosió fent un experiment de química.
No és que anés amb malandandos, no, però sempre se'ls buscava mig hippies, com ella.
Em tractes com un malandando i en canvi no tens arrestos per dir-li al teu fill que apagui aquest terrabastall o pararem tots bojos.
Li vaig passar lo que ja tenia escrit, lo de la guerra, el pas de la Maternitat a la Casa de Caritat, lo de Malla, quan em volia adoptar aquell malandando perquè li fes de criat, la inauguració dels Hogares Mundet…
Servia, vamos, que ara la gent no es casa ni amb fum de sabatots i no saps distingir un gendre d'un malandando quansevol.
Ésser un «malandando»
2 fonts, 1988.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Malandando!
2 fonts, 2015.
Exclamacions recollides a casa.
Lloc: Vic (Osona).
Lloc: Vic (Osona).
És un malandando
1 font, 2014.
Quan ha d'insultar algú (característic del pare i de l'avi Jaume).
Lloc: Vic (Osona).
Malanant
1 font, 1926.
Adj. ant. Infeliç; que passa mala vida.
No'ls plau faysó d'hom vell, magre, malenant, plorós, Llull Cont. 104, 5.
Equivalent en castellà: Malandante.
Malanat, -ada
1 font, 1926.
Adj. Infeliç; perseguit de desgràcia.
Ton infant serà tots temps malanat, Geomancia segle XIII (BABL, i, 335) | Foll és aquell e del tot malanat / qui no's penit ni's té gens per culpable, Cançon. Univ. 17.
Equivalent en castellà: Desgraciado.
Semble la Malandando
1 font, 1918.
De: Leonor, Joan.
Lloc: Lleida.
Un malandando
1 font, 2014.
És una persona de poc fiar. Pronunciat «malandandu». Al DCVB és definit com «Home infeliç». A pesar de la seva aparença castellana, deu ser un mot de creació catalana, perquè no figura ni al «Diccionario de la Real Academia Española de la Lengua» ni al de Maria Moliner; en canvi, sí que figura al diccionari d'Alcover-Moll.
Dos malandandos carregats de vanitat (Vilanova Obres, IV, 225) | Vés, què ens ha de venir a explicar, ara, aquest malandando!
Lloc: Vic (Osona).