Paremiologia catalana comparada digital

Cap de la fava

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1985.

Cap de la fava

4 fonts, 1985.
Fig. Prepuci.
Sinònim: Cap del lirot.
Lloc: Palafrugell.
Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «C», p. 46. Edicions Baix Empordà.
El gland, en llenguatge grosser.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Cap», p. 55. Editorial Pòrtic.
Dit del gland, l'extrem del penis.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Vocabulari. Tria de paraules I. Cap de la fava», p. 227. Brau Edicions.
Gland del penis.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Fava f.», p. 157. Edicions 62.

Cap de la fava (o del vergot, o del virgot)

1 font, 1997.
Gland del penis.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Cap m.», p. 82. Edicions 62.

El cap de la fava

1 font, 2012.
A les parts, les anomenem de diferents maneres, junt amb.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. De les persones», p. 88. Brau Edicions.