Paremiologia catalana comparada digital

Cap de soca

13 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1967.

Cap de soca

7 fonts, 1967.
Tronc, rabassa.
Sinònim: Soca.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «El cap i el cervell. Fustes i animalons que també ens descriuen», p. 360. Editorial Gregal.
Per qualificar els curts d'enteniment.
Sinònim: Cap de ruc | Cap de xai | Cap de tartana | Cap de carabassa | Cap de suro.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «El cap i el cervell. Seny, memòria i enteniment», p. 310. Editorial Gregal.
Estúpid, dur per entendre o veure les coses.
Lloc: Montblanc.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cap de soca», p. 168. Edicions Polígrafa.
Un cap mes dur que la rail d'un arbre. Los que han tengut que partirme alguna d'aulivé gran a cop d'astral o en lo tascó saben lo dura i corre tjuda que arribe a ser.
Lloc: Mequinensa.
Grup de Mequinensa (2013): Paraules, refrans i frases aportades per gent del poble «Locucions adverbials i frases corrents», p. 37. Web.
—Que s'ha tornat boig? I vós, cap de soca, ¿en què dimonis pensàveu que no heu sabut impedir-ho?
Lloc: Mequinensa.
Moncada i Estruga, Jesús (1981): Històries de la mà esquerra «Conte del vell tramviaire», p. 35. Edicions de la Magrana.
—És clar, cap de soca. On vols que vagin la gent de diners?
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Tercera part. Cendra de calendari. V», p. 245. Edicions de la Magrana.
Sinònim: Veg. Cap buit.
Lloc: Montblanc (Conca de Barberà).
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 11. Frases tòpiques. Comparacions típics sobre defectes del cos», p. 391. Ajuntament d'Amposta.

Cap de soc

2 fonts, 1967.
Persona ignorant; persona de poca coneixença.
Lloc: Barbens.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cap de soc», p. 168. Edicions Polígrafa.
Sinònim: Veg. Cap buit.
Lloc: Barbens.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Ser un cap de soca

2 fonts, 1981.
En sentit figurat, persona a qui li costa entendre les coses fàcils, Tanoca, beneitot.
Lloc: L'Ampolla (Baix Ebre).
Comí Gallimó, Guillem (2014): Crema el món i que ningú ho sàpigue. Diccionari de vocables, refranys i maneres de dir de l'Ampolla «Paraules del lèxic local. S. Soca», p. 88. Autoedició.
Ja sabeu que no sé de lletra i que sempre he estat un cap de soca.
Lloc: Mequinensa.
Moncada i Estruga, Jesús (1981): Històries de la mà esquerra «La lluna, la pruna», p. 70. Edicions de la Magrana.

Ser cap de soca

1 font, 1981.
—Guaita que arribes a ser cap de soca! 1va replicar Ibars—. No caldrà més que preguntar-ho a qualsevol i llestos!
Lloc: Mequinensa.
Moncada i Estruga, Jesús (1981): Històries de la mà esquerra «Strip-tease», p. 67. Edicions de la Magrana.