Paremiologia catalana comparada digital

Cap de tòtina

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Cap de tòtina

4 fonts, 1926.
Per designar l'enteniment molt curt hi ha una multitud d'expressions formades amb el mot «cap».
Lloc: Ribera d'Ebre.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «1 Cap II. a)». Editorial Moll.
Sinònim: Veg. Cap buit.
Lloc: Ribera d'Ebre.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 274. Editorial Antinea.
Sinònim: Cap de fava.
Lloc: La Fatarella (Terra Alta).
Tió i Pasqual, Pilar (1986): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 1986, Núm. 11, p. 13-17 «Paraules pròpies de la Fatarella i el seu sinònim central (Martorell) o Breu diccionari resumit fatarellut-català central - https://raco.cat/index.php/ButlletiCETA/article/view/216466/294789», p. 14. Racó.cat.

Cap de tòtina!

1 font, 1932.
Tonto.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1932): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIII, Cuaderno V (Septiembre-Octubre de 1932) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). C», p. 430. Societat Castellonenca de Cultura.