Paremiologia catalana comparada digital

Cap de tribulacions

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1917.

Cap de tribulacions

2 fonts, 1926.
Per expressar l'enteniment avalotat, esborrajat, fàcil d'exaltar.
Lloc: Lluçanès.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «1 Cap II. c)». Editorial Moll.
Sinònim: Veg. Cap calent.
Lloc: Lluçanès.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Esser un cap de tribulacions

1 font, 1917.
Un remeneta; un home de molt moviment pero que's deixa portar delcapritxo i so sospesa cap de les obres qu'empren. De: Vayreda i Olives, Pere.
Lloc: La Garrotxa.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0703/0010 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1358405». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.