Paremiologia catalana comparada digital

Cap esflorat

11 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.

Cap esflorat

6 fonts, 1926.
Per indicar el poc seny, la lleugeresa en les obres, la falta de prudència, la irreflexió, hi ha totes aquestes fórmules.
Lloc: mall.
Per dir que és un cap buit. Sense res dintre.
Cap buid, sense res dedins, locando.
Lloc: S'Arenal.
Lloc: S'Arenal.
Que s'agrada de fer entremaliadures.
[…] a l'acte tot aquell cabridam descomparegué: eren dimonions boiets, que solen esser uns cap esflorats, molt mals d'anar entorn (V, 138).
Lloc: Mallorca.
Sinònim: Veg. Cap boig.
Lloc: Mallorca.

Cap-esflorat

3 fonts, 1926.
M. i f. Persona sense seny, que obra irracionalment.
Lloc: Mall.
Es diu de qualcú que no té seny.
[…] un dia quan sortien d'escola, un altre al·lot molt cap-esflorat i que no sabia on l'havia de pegar per fer capbuitades… (IX, 65).
Lloc: Mallorca.
Insults mallorquins.
Lloc: Mallorca.

Capesflorat, -ada

1 font, 2012.
De poc seny, amb lleugeresa en les obres i falta de prudència.

Capesflorat, capesflorada

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona de poc seny, irreflexiva que actua amb lleugeresa i poca prudència. El mot és compost de «cap» i «esflorat» o sigui «desflorat».