Paremiologia catalana comparada digital

Cap esflorat

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1991.

Cap esflorat

4 fonts, 1991.
Per dir que és un cap buit. Sense res dintre.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Dites», p. 327. Editorial Moll.
Cap buid, sense res dedins, locando.
Lloc: S'Arenal.
Alzamora Bisbal, Jaume (1995): S'Unió de S'Arenal, 103 «Espigolant dins l'antigor (IV). Mots i Dites», p. 23. S'Unió de S'Arenal.
Lloc: S'Arenal.
Llabrés Ramis, Joan (1991): S'Unió de S'Arenal, 48 «Refranys i dites populars. 4. Bogeria», p. 21. S'Unió de S'Arenal.
Sinònim: Veg. Cap boig.
Lloc: Mallorca.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Cap-esflorat

1 font, 2022.
Insults mallorquins.
Lloc: Mallorca.
Perelló Bosch, Rafel (2022): «https://twitter.com/rperellob/status/1557656124349890560». Twitter.

Capesflorat, -ada

1 font, 2012.
De poc seny, amb lleugeresa en les obres i falta de prudència.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.