Sol dir-se a una persona d'estatura baixa amb el cap gros. De: Amades, Joan.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Capicul
4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1921.
Capicul
2 fonts, 1921.
Tombada. Els considero en aquest recull perquè originàriament era una locució nominal, que amb l'actualització de la normativa del guionet en català va esdevenir un nom travat.
Lloc: Girona (Gironès).
Cap-i-cul
1 font, 1967.
Tombada.
Va girar capicul, i se'n va anar.
Lloc: Girona.
Capcul
1 font, 2012.
Persona baixeta, excessivament petitona.
Lloc: Ciutadella (Menorca).