Paremiologia catalana comparada digital

Cara d'aligot

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1839.

Cara d'aguilot

1 font, 1999.
Cara de beneit.

Cara d'aligot

1 font, 1926.
Aqueixa part del cap de l'home rep diferents denominacions adjectives segons les seves formes i qualitats expressives. La que és llarga, de galtes begudes i nas aguilenc.
Lloc: or.

Cara de aligot

1 font, 1839.
Fam. Se diu de la persòna que es carallarga, beguda de galtas, y tè lo nas de lloro.
Equivalent en castellà: Cariaguileño.
Fam. Se diu de la persòna que es carallarga, beguda de galtas, y tè lo nas de lloro.
Equivalent en francès: Qui a le visage long et le nez aquilin.
Fam. Se diu de la persòna que es carallarga, beguda de galtas, y tè lo nas de lloro.
Equivalent en italià: Si dice a chi ha viso lungo e naso aquilino.
Fam. Se diu de la persòna que es carallarga, beguda de galtas, y tè lo nas de lloro.
Equivalent en llatí: Oris aquilini homo.