Paremiologia catalana comparada digital

Cara de jueu

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1839.

Cara de jueu

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cara», p. 205. Edicions Polígrafa.

Cara de juèu

1 font, 1839.
Expr. que denota lo llètj y horrible semblant de una persòna.
Equivalent en castellà: Cara de hereje.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 390. Impremta de Josep Torner.
Expr. que denota lo llètj y horrible semblant de una persòna.
Equivalent en francès: Visage d'excommunié.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 390. Impremta de Josep Torner.
Expr. que denota lo llètj y horrible semblant de una persòna.
Equivalent en italià: Faccia da scomunicato.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 390. Impremta de Josep Torner.
Expr. que denota lo llètj y horrible semblant de una persòna.
Equivalent en llatí: Os nocturnum.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 390. Impremta de Josep Torner.

Cara de juheu ó de mostí

1 font, 1864.
Fam. Se diu de aquella persona que es lletja y horrible de cara.
Equivalent en castellà: Cara de hereje.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Cara», p. 307. Hermanos Espasa, Editores.
Fam. Se diu de aquella persona que es lletja y horrible de cara.
Equivalent en llatí: Os nocturnum.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Cara», p. 307. Hermanos Espasa, Editores.