Paremiologia catalana comparada digital

Casa pròpia és un tresor que no és pagat amb or

6 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1951.

Casa pròpia és un tresor que no es paga amb or

2 fonts, 1997.
Refranys de la casa.
Hostench, Rosita (1997): Diari de la padrina del Joan «Dites». Correu electrònic.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 268. Edicions 62.

Casa d'u és un tresor que no està pagat en or

1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «C», p. 34. Ajuntament d'Alzira.

Casa d'un és un tresor que no està pagat amb or

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Casa». Web.

Casa pròpia és un tresor que no és pagat amb or

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1093. Editorial Selecta-Catalonia.

Casa propia és un trsor que no es paga amb or

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.