Paremiologia catalana comparada digital

Cascar-se

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1839.

Cascar-se

1 font, 1999.
Masturbar-se l'home.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «Lèxic de la sexualitat. Masturbar-se», p. 231. Editorial Trabucaire.

Cascar-se (algu)

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. C. Relacions personals. Amistat, amor, odi. Sexe», p. 572. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Cascarse

1 font, 1839.
V. r. vulg. Mènjarse ó béurerse alguna cosa.
Equivalent en castellà: Echarse algo al coleto.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cascar», p. 415. Impremta de Josep Torner.
V. r. vulg. Mènjarse ó béurerse alguna cosa.
Equivalent en francès: Se mettre sur l'estomac.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cascar», p. 415. Impremta de Josep Torner.
V. r. vulg. Mènjarse ó béurerse alguna cosa.
Equivalent en italià: Inghiottire.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cascar», p. 415. Impremta de Josep Torner.
V. r. vulg. Mènjarse ó béurerse alguna cosa.
Equivalent en llatí: Manducare ant bibere.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cascar», p. 415. Impremta de Josep Torner.