M. Soroll que fa una cosa que es trenca; ruptura.
La qüestió, que m'arriba l'instant del catacrec, Espriu Lab. 103.
Catacrec!
7 recurrències. Primera citació: 1926.
Catacrec
5 fonts, 1926.
Per a designar el soroll dels objectes, en tenim un gavadal, d'onomatopeies. Quan es trenquen o cruixen, diem crac, o crec (o catacrac o catacrec).
El soroll de la clau quan s'obre i tanca la porta.
Lloc: Espluga de Francolí.
Onomatopeia del soroll sec que fa una cosa que s'esquerda i es trenca. Nota: També es fa servir, en sentit figurat, per indicar l'acció de morir-se d'una manera sobtada.
Estava tan tranquil assegut a la cadira, però tot d'una, catacrec!, es va trobar assegut a terra.
Sinònim: Crec 2.
Equivalent en anglès: Crack | Crash | Creak.
Onomatopeia del soroll sec que fa una cosa que s'esquerda i es trenca. Nota: També es fa servir, en sentit figurat, per indicar l'acció de morir-se d'una manera sobtada.
Estava tan tranquil assegut a la cadira, però tot d'una, catacrec!, es va trobar assegut a terra.
Sinònim: Crec 2.
Equivalent en castellà: Catacrac | Chas | Crac | Crag | Cras.
Onomatopeia del soroll sec que fa una cosa que s'esquerda i es trenca. Nota: També es fa servir, en sentit figurat, per indicar l'acció de morir-se d'una manera sobtada.
Estava tan tranquil assegut a la cadira, però tot d'una, catacrec!, es va trobar assegut a terra.
Sinònim: Crec 2.
Equivalent en francès: Crac | Cric | Crouic | Patacrac | Tac.
Interj. Onomat.: Crec.
La qüestió, que m'arriba l'instant del catacrec (Salvador Espriu, «Ariadna al laberint grotesc», 1935).