M. Soroll que fa una cosa que es trenca; ruptura.
La qüestió, que m'arriba l'instant del catacrec, Espriu Lab. 103.
Catacrec!
4 recurrències. Primera citació: 1926.
Catacrec
4 fonts, 1926.
Per a designar el soroll dels objectes, en tenim un gavadal, d'onomatopeies. Quan es trenquen o cruixen, diem crac, o crec (o catacrac o catacrec).
El soroll de la clau quan s'obre i tanca la porta.
Lloc: Espluga de Francolí.
Interj. Onomat.: Crec.
La qüestió, que m'arriba l'instant del catacrec (Salvador Espriu, «Ariadna al laberint grotesc», 1935).