Catacritx-catacrotx

1 recurrència. Primera citació: 2002.

Interj. Onomat.: Catric-catrac (objecte que va i ve pegant cops secs).

[Un drac]: —I quan camino faig catacritx-catacrotx! (Roser Ros, Montse Tobella, «S'ha perdut un esternut», a «El Tatano», 5, «Cavall Fort», 683, 1991).