Cop donat al cap.
Equivalent en castellà: Coscorrón.
Lloc: Benavarre.
Catacroc!
5 recurrències. Primera citació: 1926.
Catacroc
4 fonts, 1926.
Soroll sec d'una cosa que es trenca.
Equivalent en castellà: Crac.
Lloc: Camp de Tarr.
Soroll que fa el cop que dóna el mestre al cap del noi amb un bastó.
Lloc: Borèn.
De sobte vaig sentir un catacroc a la closca: el món va començar a donar voltes i voltes i voltes com una baldufa, em van venir basques i es va fer fosc al bo del dia.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Interj. Onomat.: Croc (soroll sec, cop).
Tots restàvem en silenci, esperant sentir el catacroc del vidre en estavellar-se contra el pedruscam (Josep M. Servià, «Granissat de cafè», 1990).