Catric-catrec

3 recurrències. Primera citació: 1926.

M. var. per «catric-catrac».

Quan la fico y quan la trech, | ella'n fa catrich-catrech, endevinalla (Briz Cans. v, 287).

Quan una cosa va i ve contínuament, com una màquina, fa catric-catrac o bé catric-catrec, onomatopeia que també s'aplica, figuradament, a una conversa en què els interlocutors insisteixen monòtonament en les mateixes coses.

Interj. Onomat.: Catric-catrac.

Quan la fico i quan la trec, / ella em fa catric-catrec. (la clau) (Francesc Pelagi Briz, «Endevinalles populars catalanes», 1882).