Locució sardònica purament lloretenca que ens ve dels anys de la navegació, de quan els velers passaven l'Atlàntic rumb a l'illa de Cuba i a Río de la Plata. Anava pels qui s'embarcaven a la recerca de la «pedra filosofal» (la sort per una vida millor) i tornaven amb la mateixa roba que es varen endur... (segueix a l'original).
—Prou que es meu pare va anar a buscar-hi la sort, amb tanta mala sort que a la tornada li cau sa maleta a l'estret, sinó, ara seríem rics.
Lloc: Lloret de Mar.