Paremiologia catalana comparada digital

Caure de peus

8 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1920.

Caure de peus

5 fonts, 1920.
Caure amb els peus per avall, tocant en terra amb els peus.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Caure 1». Editorial Moll.
Arribar oportunament o tenir sort en una cosa insegura o difícil.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Peu Loc. tt)». Editorial Moll.
Arribar oportunament o tenir sort en una cosa insegura o difícil.
Sinònim: Ser un joc d'infants (incorrecte).
Correu / Vera Grau, Idali (2023): Correu «Arribar i moldre». Correu electrònic.
De: Lledós, Domingo.
Lloc: Agramunt.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1920): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0038 «Frases - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1368034». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Tindre sort.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «P», p. 126. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Tindre sort.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Caure-hi de peus

2 fonts, 1967.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Peu», p. 303. Edicions Polígrafa.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Dites referents a algunes parts del cos humà. Cames i peus», p. 14. Autoedició.