Paremiologia catalana comparada digital

Cert

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1814.

Cert

6 fonts, 1814.
Adv. Certament.
Cert veritat, jo us graesch la resposta, Lleonard de Sos (Cançon. Univ. 92) | Car no's tan brau, | fer ni felló | cert lo leó | com pintat par, Spill 16028 | Perque cert si ara no haguesses parlat no hagueres perdut lo gall, Faules Isòp. 5.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Cert. III». Editorial Moll.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Adverbis de afirmar», p. 97. Web.
Equivalent en castellà: Cierto.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VII. Del adverbio. Adverbios de afirmacion», p. 62. Hermanos Espasa, Editores.
Afirmacion.
Equivalent en castellà: Cierto.
Duran y Escayola, Luis (1881): Temas para ejercitarse en la traducción del catalán al castellano «Adverbios simples y compuestos», p. 87. Imprenta del Ferrocarril.
Equivalent en castellà: Cierto.
Pers y Ramona, Magí (1847): Gramática catalana-castellana «Primera Part. Capítol VII. Del adverbi. Adverbis de afirmació», p. 140. Imprenta de A. Berdeguer.
Adv. mod. Certamènt.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cert», p. 441. Impremta de Josep Torner.

Cèrt

1 font, 1907.
Advèrbis afirmatius.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 8. 29. Advèrbis», p. 18. Baguñá, editor.