Cla, cla, cla 1 recurrència. Primera citació: 2002.Comparteix FacebookTwitterWhatsAppTelegramCorreuEnllaçInterj. Onomat.: Ha, ha, ha (especialment quan es riu d'una manera estrepitosa).—Cla, cla, cla, cla! —féu en Francesc, rient (Narcís Oller, «La febre d'or», 1890-91).