En canvi, un soroll sec com el de les tisores és clec, diferent del clac que fa, per exemple, una tavella de pèsols quan s'obre.
Clac!
7 recurrències. Primera citació: 1967.
Clac
6 fonts, 1967.
Renou sec de dues coses que topen.
Lloc: Illes Balears.
Soroll sec que fan dues coses en topar amb força.
Lloc: Illes Balears.
El soroll d'una bufetada.
Lloc: Cat.
Onomatopeia expressiva d'una fressa forta i seca, o de la fressa que fan dues coses quan xoquen.
Sinònim: Clec | Clic | Cloc | Cluc | Clanc | Clenc | Clinc | Clonc | Clunc.
Lloc: Vic (Osona).
Mot amb què designem el soroll sec que fan dues coses en topar amb força.
Interj. Onomatopeia d'un soroll fort i sec, com per exemple el que fan dues coses que xoquen, o una cosa que cau, o que es trenca, o que es tanca sobtadament o hermèticament, o que en colpeja una altra o del soroll que fan dues coses que topen amb força, dels aplaudiments, de les castanyoles, etc., i també del que fa una persona en fer petar el dit gros amb el del cor.
En Pons féu amb els dits un clac de castanyola […] (Narcís Oller, «La febre d'or», 1890-91).