Interj. Onomat.: clac (caure, colpejar, fuetejar, tancar, trencar, xocar).
[…] claix! les regnes suaus peten claix! i la llengua xerrica per un cantó de la boca (M. Antònia Oliver, «Coordenades espai-temps per guardar-hi les ensaïmades», 1975).
Claix!
1 recurrència. Primera citació: 2002.