Paremiologia catalana comparada digital

Claix!

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 2002.

Claix

2 fonts, 2002.
Sinònim: V. Clac 3.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. C», p. 55. Eumo Editorial.
Interj. Onomat.: clac (caure, colpejar, fuetejar, tancar, trencar, xocar).
[…] claix! les regnes suaus peten claix! i la llengua xerrica per un cantó de la boca (M. Antònia Oliver, «Coordenades espai-temps per guardar-hi les ensaïmades», 1975).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «C», p. 64. Edicions 62.

Clàix!

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 3. Cos humà b. Sentits. Oïda, escoltar, soroll. Onomatopeies. 3. Acció sobtada, rapidesa, vehemència, força, etc. Colp, acció violenta o situació sobtada», p. 403. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.