Interj. Onomatopeia d'un soroll metàl·lic sec i greu, com el que fan dues espases que xoquen, una esquella, una cosa que es trenca, etc.
[…] puntes de càntir o alguna cosa així, un plat de seques com de pedra talment /colanc! / tot a fer pastetes! […] (Oriol Pi de Cabanyes, «També les formigues, Dylan, algun dia ploraran de solitud», 1975).