Onomatopeia del soroll de fer espetegar el dit del core amb el dit polze, un gest que es fa servir per cridar l'atenció d'algú, per indicar que s'intenta recordar alguna cosa i també per ordenar a algú que se'n vagi.
La directora de la coral sempre feia petar els dits tres vegades abans de començar, clap!, clap!, clap!, perquè tothom es concentrés.
Equivalent en anglès: Click | Snap.
Onomatopeia del soroll de fer espetegar el dit del core amb el dit polze, un gest que es fa servir per cridar l'atenció d'algú, per indicar que s'intenta recordar alguna cosa i també per ordenar a algú que se'n vagi.
La directora de la coral sempre feia petar els dits tres vegades abans de començar, clap!, clap!, clap!, perquè tothom es concentrés.
Equivalent en castellà: Chas | Clac.
Onomatopeia del soroll de fer espetegar el dit del core amb el dit polze, un gest que es fa servir per cridar l'atenció d'algú, per indicar que s'intenta recordar alguna cosa i també per ordenar a algú que se'n vagi.
La directora de la coral sempre feia petar els dits tres vegades abans de començar, clap!, clap!, clap!, perquè tothom es concentrés.
Equivalent en francès: Clac | Clap.
Interj. Onomat.: clac (aplaudir, caure, colpejar, fuetejar, xocar).
[El públic d'un circ aplaudeix]: Clap! Clap! Clap! (Joaquim Carbó; Francesc Infante, «Felip Marlot, detectiu», a «Cavall Fort», 662, 1990).