Interj. Onomat.: clac (aplaudir, caure, colpejar, fuetejar, xocar).
[El públic d'un circ aplaudeix]: Clap! Clap! Clap! (Joaquim Carbó; Francesc Infante, «Felip Marlot, detectiu», a «Cavall Fort», 662, 1990).
Clap!
1 recurrència. Primera citació: 2002.