En canvi, un soroll sec com el de les tisores és clec, diferent del clac que fa, per exemple, una tavella de pèsols quan s'obre.
Clec!
4 recurrències. Primera citació: 1991.
Clec
3 fonts, 1991.
Cop sec.
Lloc: Illes Balears.
Cop sec de fuet o de mà.
Lloc: Illes Balears.
Interj. Onomat.: clac (caure, colpejar, tancar-se, trencar-se, xocar).
Cansat de veure-la aturada i com abstreta guaitant l'ermita a tall d'aucell, baté de cop les mans amb un clec sonorós, per esparpellar-la […] (Víctor Català, «Solitud», 1905).