Interj. Onomat.: Clic-clac.
Bona estona restà la concurrència sense dir ni un mot, comentant cada u a sa manera aquell discurs entre l'esquerdat clic-clec que feien les ostres en passar de les plàteres, sostingudes per les criades, al plat (Narcís Oller, «La febre d'or», 1890-91).