Per evocar el sorlll que es fa en engolir.
Li vam donar una salsitxa al Nino i no la va ni mastegar: clonc!, i ja se l'havia empassat.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Interj. Onomat.: Clanc.
En veure aquelles fustes tan llustroses i les tecles tan lluents, la Marta no pogué evitar l'impuls de passar els dits pel teclat. Clinc-clonc-clinc-clanc… (Teresa Bonaventura, «contes dels instruments de la música», 1986).