Paremiologia catalana comparada digital

Closcamoll

11 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1967.

Closca-moll

3 fonts, 1987.
Equivalent en francès: Coquille molle.
Font: El temps dels anys, p166.
Gazofilaci (2022): «https://twitter.com/Gazofilaci/status/1563463047158460416». Twitter.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «També diem…», p. 195. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Equivalent en francès: Coquille molle.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Es diu…», p. 166. Sport-Entraide-Amitié.

Closca moll

2 fonts, 1977.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1977): «Dites i amenaces», p. 131. Almanac Català del Rosselló.
De: Dualhe, J.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Dites i amenaces», p. 131. Facebook.

Closcamoll

2 fonts, 1967.
Ho diem d'una persona, especialment un jove, amb poc seny, esbojarrat. També ho trobem al DCVB.
El teu germà és un closcamoll sense seny.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Vocabulari. Tria de paraules II. Closcamoll», p. 284. Brau Edicions.
Beneit.
Lloc: Vallespir.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Closcamoll», p. 86. Edicions Polígrafa.

Clascamoll

1 font, 1987.
Curt d'enteniment, que té poc seny.
Lloc: Bellvís.
Serrano i Bonell, Ramon (1987): Carrilet, 67 (1/3/1987) «Sobre la parla lleidatana. Paraules iniciades amb la lletra «c»», p. 15. Revista Carrilet.

Closcamoll o clovamoll

1 font, 2018.
Individu jove amb poc seny i esbojarrat.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sistema muscular i esquelètic. De closques, polsos, pales i frontisses», p. 80. Editorial Gregal.

Closcamoll, closcamolla

1 font, 1999.
Es diu a (d')una criatura que no és gaire intel·ligent, gaire espavilada, que no té gaire seny.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 59. Editorial Trabucaire.

Un closcamoll

1 font, 2012.
El que té una exagerada ingenuïtat. molt poca lògica i poc enteniment en la seva manera de actuar.
Sinònim: Un lero.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. Dels poc seny», p. 21. Brau Edicions.