Paremiologia catalana comparada digital

Cluc!

1 recurrència. Primera citació: 2002.

Cluc

1 font, 2002.
Interj. Onomatopeia del soroll sec que es fa en picar una matèria dura o en xocar-hi.
En aquests casos el pare de Txossep estava enfilat en un relleix d la roca i a la claror d'un llum d'acetilè feia anar la barrina —cluc-cluc— que s'obria pas lentament roca endins (C. A. Jordana, «Txossep», «Quimet dels lleopards i altres contes, 1985).