Paremiologia catalana comparada digital

Cobrar ànim

5 recurrències. Primera citació: 1839.

Cobrar ánimo

2 fonts, 1839.
Fr. Animarse.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Ánimo», p. 94. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Esforsarse, alentarse.
Equivalent en castellà: Cobrar ánimo, valor, espíritu, etc.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ánimo», p. 133. Impremta de Josep Torner.
Fr. Esforsarse, alentarse.
Equivalent en francès: S'enhardir.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ánimo», p. 133. Impremta de Josep Torner.
Fr. Esforsarse, alentarse.
Equivalent en italià: Rallentarsi.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ánimo», p. 133. Impremta de Josep Torner.
Fr. Esforsarse, alentarse.
Equivalent en llatí: Animum vires capere, erigere.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ánimo», p. 133. Impremta de Josep Torner.