Paremiologia catalana comparada digital

Coc, coc, coc

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1952.

Coc, coc, coc

1 font, 1952.
El crit de la gallina és interpretat per la veu «coc, coc, coc», i «cloc, cloc, cloc».
També es pinta el crit de les oques i ànecs amb la fórmula «coc, coc, coc».

Coc, coc, coc; / hem vist bell cavaller / i bella dama, / però no hem tastat la grana

1 font, 1952.
També es pinta el crit de les oques i ànecs amb la fórmula «coc, coc, coc». De la rondalla Na Fustots.