Paremiologia catalana comparada digital

Com a l'aire la vela, així la dona solta…

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1988.

Com a l'aire la vela, així la dona solta…

3 fonts, 1988.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del mar», p. 156. Editorial Millà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 194. Edicions 62.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Els mariners i els pescadors», p. 353. Edicions 62.
Una vela ben portada, està en el millor punt d'equilibri entre el «deixada anar del tot» i el «tibada fins a trencar», segons quina sigui, és clar, la força del vent.
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Consells i sentències. Dones a coberta», p. 111. Editorial Noray.

Com a l'aire la vela, així la dona solta

1 font, 1996.
Tret del llibre de Josep Anton Trepat "Refranys de vora mar", d'Ed. Noray (1996).
Mascaró, Virgínia (1996): Avui Diumenge «Ancorats al mar», p. 7. L'Avui / El Punt Avui.

Com l'aire la vela, així la dona solta

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.