Paremiologia catalana comparada digital

Com el bacallà, que té el cap a Escòcia

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1987.

Com el bacallà, que té el cap a Escòcia

5 fonts, 1988.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «X. La capacitat intel·lectual. La ignorància i la ximpleria», p. 82. Pagès Editors.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del mar», p. 153. Editorial Millà.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cap», p. 174. Universitat Miguel Hernández.
Sàlvia (2009): Poesia infantil i juvenil «Dites populars i refranys de la quaresma i el bacallà. Dites populars i refranys del bacallà». Web.

Com el bacallà que té el cap a Escòcia

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Bacallà», p. 35. Editorial Millà.