(vulg.) Persona de poc seny, poca formalitat.
Sinònim: Cagamandúrries.
Lloc: Alt Urgell.
I els covards més aviat susciten insults de caràcter escatològic: cagacalces, cagat, calçasses, bragasses, cagalló, caguerri, caguetes, cagarina, cagabandúrries, pixafreda.
I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió…
Persona poc valenta, covarda o poruga, que sempre s’està excusant per no donar la cara.
Persona poc valenta que sempre s'està excusant per no donar la cara.
Home que no té molta força, ni caràcter, ni espenta. Tipus masculins: hòmens, homenicos, homenicacos, cagabandúrrios i cadiretes de cagar.
Hi han hòmens, homenicos, homenicacos i cagabandúrrios! Hi ha homes, homenets, cagabandúrries i xirimindilles! Hi ha hòmens, homenets, homenicos i cagabandúrries | Eres mal cagabandúrrio!
S'usa per referir-se a persones covades, altrament dit cagat o cagada.
Va dir que posaria una queixa, però després no ho va fer, és una cagabandúrries.
—Bé, noi! —li va dir— Ja veus de quina manera està la cosa! Malament rai! Però és ara quan es veu qui és un patró i qui un cagabandúrries que només sap navegar a la tertúlia del cafè!
Lloc: Mequinensa.
Insultar suena bien. Aunque quede mal decirlo, es una realidad como una catedral. Y aquí en Catalunya los tenemos de todos los estilos. ¿O a quién no se llena la boca al decir cagabandúrries?
El que siempre pone excusas y quiere irse de rositas.
Persona de poc seny, que actua de forma irresponsable, també amb molta covardia; de cagar i bandúrria (instrument de cordes pinçades de la família del llaüt).
Sinònim: Cagamandúrries.
En el DNV trobem l'entrada «mandúrria» que remet a «bandúrria», cosa que trobe encertada. En canvi, trobem «cagabandúrries» però no «cagamandúrries» que és la variant formal més popular.
Sinònim: Cagamandúrries.
Lloc: País Valencià.
Font: DNV.
Persona covarda, altrament dit «cagat» o «cagada».