Adv. D'una manera condigna.
Que sia condignament castigat, doc. a. 1608 (Aguiló Dicc.).
Equivalent en castellà: Condignamente.
Condignament
7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.
Condignament
2 fonts, 1864.
Adv. m. Ab la igualtat y proporció deguda entre'l mérit y'l premi, 'l delicte y la pena.
Equivalent en castellà: Condignamente.
Adv. m. Ab la igualtat y proporció deguda entre'l mérit y'l premi, 'l delicte y la pena.
Equivalent en llatí: Condigne.
Condignamènt
1 font, 1839.
Adv. mod. Ab la igualtat y proporció deguda èntre lo mérit y lo premi, lo delicte y la pena.
Equivalent en castellà: Condignamente.
Adv. mod. Ab la igualtat y proporció deguda èntre lo mérit y lo premi, lo delicte y la pena.
Equivalent en francès: Condignement.
Adv. mod. Ab la igualtat y proporció deguda èntre lo mérit y lo premi, lo delicte y la pena.
Equivalent en italià: Condegnamente.
Adv. mod. Ab la igualtat y proporció deguda èntre lo mérit y lo premi, lo delicte y la pena.
Equivalent en llatí: Condigne.