Paremiologia catalana comparada digital

Contra

9 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.

Contra

2 fonts, 1839.
Equivalent en castellà: Contra.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VI. De la preposición. Preposiciones simples», p. 54. Hermanos Espasa, Editores.
Enfrònt.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Contra», p. 534. Impremta de Josep Torner.
Prep. ab que se denota la oposició y contrarietat de una cosa ab altra.
Equivalent en llatí: Adversus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Contra», p. 534. Impremta de Josep Torner.
Prep. ab que se denota la oposició y contrarietat de una cosa ab altra.
Equivalent en castellà: Contra.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Contra», p. 534. Impremta de Josep Torner.
Prep. ab que se denota la oposició y contrarietat de una cosa ab altra.
Equivalent en llatí: Contra.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Contra», p. 534. Impremta de Josep Torner.
Prep. ab que se denota la oposició y contrarietat de una cosa ab altra.
Equivalent en francès: Contre.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Contra», p. 534. Impremta de Josep Torner.
Prep. ab que se denota la oposició y contrarietat de una cosa ab altra.
Equivalent en italià: Contro.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Contra», p. 534. Impremta de Josep Torner.
Prep. ab que se denota la oposició y contrarietat de una cosa ab altra.
Equivalent en llatí: In.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Contra», p. 534. Impremta de Josep Torner.

Còntra

1 font, 1907.
Preposicions pròpies.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 8. 30. Preposicions», p. 18. Baguñá, editor.