Paremiologia catalana comparada digital

Cony de

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1997.

Cony de

4 fonts, 2000.
Per a qualificar despectivament algú. De: Rodríguez Mir, Antoni.
Equivalent en castellà: Puto.
Font: 1.111 llamps i pestes (Palma, 2024).
Badia i Pujol, Jordi (2024): «Insulteu en català! - https://www.vilaweb.cat/noticies/insults-catala/». Vilaweb.
Vulg. Qualificació despectiva donada a una persona o a una cosa.
Què vol, aquest cony de beneit?
Equivalent en castellà: Maldito | Condenado | (amb un insult) Pedazo de.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions «Cony», p. 74. Enciclopèdia Catalana.
Qualificació despectiva donada a una persona o a una cosa.
Què vol, aquest cony de beneit? / Ja torna a sonar el cony de telèfon.
Font: EC / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Despectiu». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Despectiu. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Cony de comú

1 font, 2014.
Expressió col·loquial que indica desordre, desorganització, caos.
Lloc: L'Ampolla (Baix Ebre).
Comí Gallimó, Guillem (2014): Crema el món i que ningú ho sàpigue. Diccionari de vocables, refranys i maneres de dir de l'Ampolla «Locucions, parèmies, girs, expressions. C», p. 111. Autoedició.

Cony de…

1 font, 1997.
Expressió despectiva.
Cony de malparit! Cony de feina!
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Cony f.», p. 111. Edicions 62.
Expressió afectiva.
Cony de veïna, ella sempre tan servicial.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Cony f.», p. 111. Edicions 62.