Es diu que cremen les mans els diners o altra cosa mal adquirida, i també el que hom ha rebut amb un fi i objecte determinat al qual no ho dedica. Té origen també en els diners de Judas, que, segons la tradició, un cop pres Jesús, en mans del traïdor es varen tornar pedres roents que li varen cremar les mans i que tingué de llençar per no cremar-se. Els diners no es tornen pedres en cap de les versions de la Passió que coneixem; però sí que Judas diu que li cremen les mans.