Cri-cri 1 recurrència. Primera citació: 2002.Comparteix FacebookTwitterWhatsAppTelegramCorreuEnllaçInterj. Onomat.: Ric-ric.En les nits xafogoses, aquest cri-cri de les serretes dels èlitres —l'arc musical del grill és molt menys fi que l'arc d'un violí— arriba, però, a venir una certa pastositat (Josep Pla, «Les hores: el pas de l'any», 1953).