Soroll del tros de fusta gros que queda per serrar i cau a terra.
Croc!
9 recurrències. Primera citació: 1967.
Croc
3 fonts, 1967.
Soroll de la fusta o altre objecte que es trenca.
Soroll de les sabates que cauen a terra.
Soroll de la pedra o gra massa endurit que troba el cavall que menja grana.
Lloc: Espluga de Francolí.
Onomatopeia d'un soroll sec, com el d'un cop al cap amb un objecte dur.
Va venir corrents, no va veure la branca i, croc!, un bon nyanyo al front.
Equivalent en anglès: Bonk | Clonk | Crack | Crunch | Smack | Whop.
Onomatopeia d'un soroll sec, com el d'un cop al cap amb un objecte dur.
Va venir corrents, no va veure la branca i, croc!, un bon nyanyo al front.
Equivalent en castellà: Cloc | Croc | Croque | Paf | Plonc.
Onomatopeia d'un soroll sec, com el d'un cop al cap amb un objecte dur.
Va venir corrents, no va veure la branca i, croc!, un bon nyanyo al front.
Equivalent en francès: Bing | Cloc | Poc.
Sinònim: V. Rac-rac.
Interj. Onomatopeia d'un soroll sec, d'un cop, i també de la veu de la granota, el gripau.
Dins una bassa d'aigua podrida, els glàpets —croc, croc, croc— removien el silenci del carrer (Blai Bonet, «El mar», 1958).