Paremiologia catalana comparada digital

Cup del delme

3 recurrències. Primera citació: 1917.
Nom insultant, antigament sinònim de 'embriac'
Ansia allà, cabàs de les dotze, cup del delme!, Vilanova Obres, xi, 165 | Cara de baqueta, perdulari, viciós, cup del delme!, Vilanova Obres, iv, 243.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Cup Loc». Editorial Moll.
Nom insultant que es dóna a un per dir-li que està embriac. Es diu per al·lusió a l'antic cup del delme, on es recollia el vi destinat a pagar el delme a l'Església, i que era un cup de grans dimensions.
Ànsia allà, cabàs de les dotze, cup del delme!, Vilanova Obres, xi, 165.
Lloc: Barc.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Delme o deume Loc. a)». Editorial Moll.
De: Puig i Bosch, Ramon.
Font: E. Vilanova, vol III, p156.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0044 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1368916». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.